sábado, 8 de agosto de 2015

Amasar es de gatos

Es gracioso, es difícil, es inútil. 

Es gracioso estar aquí otra vez después de tantos años.

Es difícil estar aquí por no poder estar en ningún lugar más.

Es inútil estar aquí y escribir a la nada.

Me siento. Me siento en el suelo. En el suelo de la terraza. Esta mojado porque se ha roto la lavadora y las toallas chorrean. Una es tu toalla. 
A la izquierda una planta de albahaca. Detrás una gata en la ventana, suplicando salir con sus locos maullidos. Delante, una gran telaraña.  Podría romperla... Pero no quiero romper nada más. No quiero poner en duda parejas, no quiero romper amistades, no quiero muchas cosas... Quiero... ¿Qué quiero? Lo que tu quieras, pero no me dejes en Londres, no me dejes tan lejos cuando haya vuelto.

Qué estarás pensando... 
Estoy esperando, del revés, lo que creo ya saber. Aunque, who knows, who knows...



lunes, 26 de marzo de 2012

Hay momentos en los que te planteas que no vales nada, que no te la mereces, que eso es justo por lo que debería perderla.

martes, 6 de marzo de 2012

Passi el que passi


Imagino els matins amb els llençols enganxats al despertar i demanar 5 minuts més.

Feia tant de temps que no detenia la meva ment més enllà de les emocions personals i socials que se m'havia oblidat com escriure; perquè per escriure t'has d'agradar.
Sortiré de casa sense avisar a ningú, aniré a la muntanya, i un llarg periòde després, quan m'hagi satisfet d'experències individuals visuals, perquè no hi ha gaires més estímuls en un cim, em despullaré psíquicament i abraçaré un arbre, com solia fer i em plantejaré si estic bé amb mi. Per estimar al món primer has de ser feliç un mateix. 

Això es pot fer sense sortir del llit en 5 minuts més? 

Fa un any per aquestes dates estaves xof. Espero que no sigui pel mateix motiu... perquè jo perdo facultats d'animar-te amb el temps.

De totes maneres, m'agraden les taronges.

martes, 28 de febrero de 2012

Age of Empires

Quan hi dones moltes voltes a quelcom acabes trobant compracions que servirien com a conte.

Estic en plena guerra freda, i el més divertit és que els rivals ni ho saben. No és que entri dins la meva manera de ser fer-ho, però no ho puc evitar... És llavors la meva manera de ser?
Un és veí tocant, l'altre viu uns quants territoris més enllà. La batalla, que no existeix, es basa en la defensa dels meus interessos per [...] I sí, és un fet egoista, però tampoc puc otorgar sense lluitar el que jo estimo i tinc, o és que no ens han ensenyat precisament a cuidar el que apreciem? És una complexa trifulca psicològica de la qual tan sols en formo part jo tot i que existeixen dues parts més. <<Què estúpid, no?>> em repeteixo continuament.

He començat un període de autodesintoxicació, perquè alguna cosa m'estava deixant cada dia més apagada. Una part ja ha tornat a ser encisadora, l'altre depèn de mi, i per ara ho estic solucinant. 


Diumenge a la bicicletada.
Per a què anar en bici si puc còrrer per anar-te
a veure?
(#

jueves, 16 de febrero de 2012

Tornar a començar

Adéu Fotolog! Així s'hauria de titular l'entrada. Tot i els 5 anys de servei que m'ha fet, els seus recents canvis configuracionals i estètics em desagraden molt, i aquest és el motiu pel qual començo aquest blog que espero que em duri molt de temps.

A qui vingui des del fotolog per seguir llegint-me, gràcies!

Com és costum, i casualitat aquesta vegada, Caty, et pots considerar incentivadora de que jo estigui aquí :) Potser ara ja podré comentar-te!

16 de Febrer del 2012, torno a començar.