martes, 6 de marzo de 2012

Passi el que passi


Imagino els matins amb els llençols enganxats al despertar i demanar 5 minuts més.

Feia tant de temps que no detenia la meva ment més enllà de les emocions personals i socials que se m'havia oblidat com escriure; perquè per escriure t'has d'agradar.
Sortiré de casa sense avisar a ningú, aniré a la muntanya, i un llarg periòde després, quan m'hagi satisfet d'experències individuals visuals, perquè no hi ha gaires més estímuls en un cim, em despullaré psíquicament i abraçaré un arbre, com solia fer i em plantejaré si estic bé amb mi. Per estimar al món primer has de ser feliç un mateix. 

Això es pot fer sense sortir del llit en 5 minuts més? 

Fa un any per aquestes dates estaves xof. Espero que no sigui pel mateix motiu... perquè jo perdo facultats d'animar-te amb el temps.

De totes maneres, m'agraden les taronges.

2 comentarios: