Hay momentos en los que te planteas que no vales nada, que no te la mereces, que eso es justo por lo que debería perderla.

Passi el que passi

Imagino els matins amb els llençols enganxats al despertar i demanar 5 minuts més.

Feia tant de temps que no detenia la meva ment més enllà de les emocions personals i socials que se m'havia oblidat com escriure; perquè per escriure t'has d'agradar.

Sortiré de casa sense avisar a ningú, aniré a la muntanya, i un llarg periòde després, quan m'hagi satisfet d'experències individuals visuals, perquè no hi ha gaires més estímuls en un cim, em despullaré psíquicament i abraçaré un arbre, com solia fer i em plantejaré si estic bé amb mi. Per estimar al món primer has de ser feliç un mateix. 

Això es pot fer sense sortir del llit en 5 minuts més? 

Fa un any per aquestes dates estaves xof. Espero que no sigui pel mateix motiu... perquè jo perdo facultats d'animar-te amb el temps.

De totes maneres, m'agraden les taronges.